La tradició més famosa per tot els lLosetins i lLosetines és la relacionada amb la trobada de la Mare de Déu de lloseta. Segons versa aquesta tradició, un pastor musulmà pasturava les seves ovelles quan es va veure torbat per un gran resplendor que provenia de la penya situada devora d'un cocó del torrent. Astorat donà avís als habitants d'Aiamams, Lloseta i Robines. Aquests s' acostaren i, alçant una petita llosa que la cobria, descobriren la imatge de la Mare de Déu.
A causa de la inexistència de capella tant a Aiamans com a Lloseta, decidiren traslladar la imatge a l´església de Robines, que es trobava vora l'alqueria de Borneta, on fou rebuda i venerada amb molt d'entusiasme pels seus habitants. L'endema, emperò, en obrir les portes comprovaren que la imatge havia desaparegut. Anaren ràpidament a la cova del Cocó i, admirats, comprovaren que es trobava allà. Pensant que s'havia tractat d'un robatori, l'emportaren de bell nou a Robines i, per més seguretat, la tancaren dins una caixa. Però vet aquí que novament el dia següent comprovaren que havia tornat a desaparèixer, demostrant així el seu desig de ser venerada a Lloseta.
A més, continua la tradició, durant les festes de Nadal aparegué als estables de les cavalleries de Lloseta i Aiamans. Fou trobada per un esclau que, pocs dies abans, s´havia convertit al cristianisme. Així ho recorda aquest Goig:
|
"Un nou convertit entra dins el sobredit estable y (sic) un resplandor inefable de repente (sic) lo espanta. Puis vostra imatge milloraç Aquella casa imperfecta; Siau nostra protectora Verge i Mara de Lloseta"
|
Lligat també amb l'oratori del Cocó hi trobam el "didalet". Sota del penyal es troba un petit clot on segons la tradició qui hi fica els dits un darrera l´altre queda curat de certs mals. En aquest orifici ara s'hi pot accedir a través d´un camí que es va fer amb les darreres obres de reforma de l´oratori. I la tradició d´anar al "didalet" forma ja part de la pròpia festa del Cocó.