Els primers vestigis d'ocupació humana de Lloseta, ben igual que a molts altres municipis de I'illa, se situen en les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica. Gràcies a les campanyes d'excavació realitzades durant el decenni de 1960, avui podem parlar amb més precisió sobre els nostres primers avantpassats. A Lloseta trobam cinc jaciments, quatre coves d'enterrament i un recinte fortificat.

Les notícies sobre I'epoca romana de Lloseta són si més no quasi inexistents. A més del possible origen etimològic del topònim, defensat per alguns historiadors, només algunes troballes casuals ens han deixat testimoni de la presència romana al nostre entorn. Si les referencies historiques ja són limitades a I'epoca romana, hem de destacar la seva inexistència, o al manco I'actual desconeixement que en tenim, sobre els segles V a X. Res no sabem del pas dels vàndals i bizantins, confirmant I'expressió de "segles obscurs" tantes vegades aplicada a la història de Mallorca.

Amb la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I retorna la lIum a la història de Lloseta. Desprès del repartiment, el jOz musulmà de Canarossa correspongué al vescomte de Bearn, Guillem de Montcada, qui va fer el seu propi repartiment entre els seus cavallers. A I'hora d'analitzar la població lIosetina d'aquesta època, ens trobam amb series dificultats, ja que no comptam amb cap padró d'habitants. Així, a través de fonts fiscals -com és el cas del morabatí- es poden establir calculs de població. Un segon problema és que en aquestes epoques s'ha de parlar sempre de la població de Lloseta i Aimans inclosa dins la de Binissalem.

Des del punt de vista socioeconòmic, el segle XVI inaugura I'epoca moderna dels cadastres, instrument gràcies al qual es pot coèeixer molt millor la realitat socioeconòmica de les viles mallorquines. Del cadastre de 1578, sabem que, a Lloseta i Aiamans, hi ha tres possessions Lloseta, Son Pelai i s'Estorell-, una cavalleria -propietat de Lluís Togores- i vuitanta propietats cases i terra. Les famílies més poderoses eren aleshores els Baile, Martí, Prats, Miquel i Ramon de Son Ramon.

 Pel que fa a la població del segle XVII, cal observar un relatiu creixement de la   població  segons es desprèn de I'estudi delstres cadastres, estudiats per Jaume Capó,   dels anys 1688 i 1697. En el primer, hi és present una població de 240 persones, que s   ´incrementa fins a 305 vint anys desprès, 300 habitants a les acaballes del segle XVII.

 En la Guerra de Successió Espanyola, el Regne de Mallorca, i per tant Lloseta, va tenir   una important actuació. D'un costat, el comte d'Aiamans, Miquel Joan Ballester   Togores, participa activament a favor del bàndol borbònic -un dels participants en la   conspiració filipista organitzada el 1711, com també la família Sales, propietària de Son   Pelai. De I'altra banda, vint llosetins, juntament amb els homes enviats per Binissalem,   participaren per ordre del virrei en la defensa de la costa de sa Porrassa i Santa Ponça, preveient el desembarcament de les tropes de Felip V. Amb la nova administració borbònica, els comtes d'Aiamans passaren a tenir un fort protagonisme com a regidors de l'Ajuntament de Palma, creat el 1 718.

Va ser en el segle XIX quan Lloseta assolí la autonomia municipal, es segrega de Binissalem l´any (1812-14), amb Llorenç Català com a primer batle constitucional llosetí. 
Ja com a municipi autònom, Lloseta va viure, a les primeres dècades del segle XX, les manifestacions del moviment obrer. Pel que fa als resultats electorals, durant la II República es va mantenir un domini dels partits de dreta, malgrat que el consistori elegit el 1931 fou derogat pel Governació civil a petició d´un grup d ellosetins.
Amb I'esclafit de la Guerra Civil, deis lIosetins que hi prengueren part hi hagué nou morts. A Lloseta s'organitzaren les milícies i, a petició d/aquestes, fou anomenat secretari de l'Ajuntament Abdon Homar. A més, s'anomena una nova comissió gestora encap¡;:alada pel falangista Joan Mut Jaume.

Les darreres decades del segle XX han estat de profunda transformació del municipi. En I´àmbit demogràfic, la immigració ha marcat el constant creixement de la població que ha arribat, actualment, a superar els 4.500 habitants. Aquest augment demogràfic ha provocat el conseqüent procés d'urbanització que en els darrers vint anys ha canviat per complet la fisonomia de les antigues terres de Son Togores, ses Flexes, etc. Els blocs de vivendes han fet acte d´aparició on abans hi havia ametlers i figueres i han donat a Lloseta I'aspecte de municipi modern que té actualment.